lunes, 24 de febrero de 2025

Los númerus

     Vamus a chalral alreol de los númerus, que son palabrinas que tós ussamus tolus días, ya sea pa dal la hora, pa idil cuánta familia tenemus, pa mental cuánta genti vivi, o palra,... Comu podemus vel, son apaecíus a los del castellanu o el portugués, algu normal pos tóas tres son lenguas que vienin del latín. Asina ussamus los númerus n’El Rebollal. 

Apencipiamus con los que podemus contal con los déus de las manus: unu (1), dos (2), tres (3), cuatru (4), cincu (5), séis (6), sieti (7), ochu (8), nuevi (9) y diés (10). Cuandu no hai ningunu, sería’l ceru (0).

Lo númerus que siguin, del diés p’arriba, son: onci (11), dodi (12), treci (13), catorci (14), quinci (15), dieciséis (16), diecisieti (17), dieciochu (18), diecinuevi (19), venti (20).

Del númeru dodi vieni dodena, palabra qu’ussamus, pol ejempru, pa pedil dodi güevus.

Del venti p’alantri, los númerus se jadin añuyendu, a la decena, los númerus cendillus: ventiunu (21), ventidós (22), ventitrés (23), venticuatru (24), venticincu (25), ventiséis (26), ventisieti (27), ventiochu (28), ventinuevi (29). 

Las decenas, del venti p’alantri, comu podemus vel, son las que más s’apaecin a los númerus en la lengua oficial: venti (20), trenta (30), cuarenta (40), cincuenta (50), sesenta (60), setenta (70), ochenta (80), noventa (90), cien/cientu (100).

Del trenta p’alantri, los númerus se jadin añuyendu, a la decena, los númerus cendillus, uñíus (o desapartáus) pola conjunción "y": trenta y unu (31), cuarenta y dos (42), cincuenta y tres (53), sesenta y cuatru (64), setenta y cincu (75), ochenta y seis (86), noventa y sieti (97),...

Con tó éstu, podemus jadel frasis comu:

-         El mi dagal ya tieni sieti añus.

-         El Rebollal tieni cincu pueblus: Navafrías, Payu, Peñaparda, Villarrubias y Robrea.

-         ¡Dami una dodena güevus, de los baratus!

-         La tu agüela ya tieni ochenta y cincu añus.

Esu cuesta cuatru perras, no es caru.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

El güertu

     Vamus a deprendel palabrinas alreol los güertus.  Lo primeru, craru, es la palabra güertu , qu’es el cachinu tierra dondi sembramus las...