lunes, 25 de noviembre de 2024

El verbu "JADEL"

     Hoi vamus a chalral un poquinu alreol del verbu “JADEL”, que se traduci pol el castellanu “Hacer” y que, comu podéis vel, guarda n'una sola palabrina tres de las cosinas prencipalis de la palra d’El Rebollal: 

-         - L’aspiración de la F- inicial latina, qu’escribimus comu J-

-         - Guarda l’antigua “z sonora”, qu’escribimus comu –D-

-         - Acaba en –L

El verbu JADEL, lo mesmu qu’en otras lenguas, podemus ussalu pa un montonáu de cosas, comu éstas:

  • Pa mostral algu que s’ha lleváu a cabu: himus jechu la comía; hi jechu los deberis; ¡jadi lo que te hi dichu!...
  • Pa palral del tiempu qu’ha pasáu (anque no es l’únicu mó y manera d’idilu): jadi un mes que vini; ayel jidu una semana d’aquellu; jadi muchu tiempu que no lo véu...
  • Pa chalral alreol del tiempu la calli: jadi fríu; jadi calol; jadi muchu airi, jadi bichornu,...
  • Y siempri puedis preguntali al otru: ¿Qué jadis?
Pa acabal, aquí vos deju'l presenti'l verbu "JADEL".

Yo JAGU          Yo jagu los deberis
Tú JADIS          Tú jadis la comía
Él/Ella JADI          Él jadi lo que le mandan
Nusotrus/Nosotras JADEMUS          Nusotrus jademus güena gavilla
Vusotrus/Vusotras JADÉIS          Vusotrus jadéis las cosas mú bien
Ellus/Ellas JADIN          Ellas jadin tolus días lo mesmu

lunes, 18 de noviembre de 2024

Las sonoras

     Hoi vamus a chalral alreol d’otra de las prencipalis cosas curiosas de la nuestra palra d’El Rebollal: el guardal las sonoras. Son soníus qu’antañu tenían tólas lenguas de la Península nacías del latín, peru qu’el castellanu ya ha perdíu (peru, pol ejempru, no el portugués, que guarda la “s sonora”). 

En la palra d’El Rebollal guardamus dos antiguas sonoras:

-         “Z sonora”, es un soníu entri “d” y “z” que n’El Rebollal escribimus comu –D-. Apaeci n’un montonáu de palabras y,  entovía hogañu, es un soníu mú vivu: asina idimus: dodi (doce), dodena (docena), codina (cocina), cenida (ceniza), bederru (becerro), jadel (hacer), porradu (porrazo), vedinu (vecino), dagal (zagal, niño),...

-         “S sonora”. Anque s’oyi menus que la anterior, entovía puedi oyelsi en palabras comu cassa (casa), ussal (usar), jessa (dehesa), sonis (sones, canciones),... La escribiremus con, en metá la palabras, con –SS-.

Con éstu podemus jadel frasis comu:

  • Vai a pol una dodena güevus.
  • El tu dagal es mú altu.
  • Estamus en la codina, que vamus a jadel de comel.
  • Esti añu han dáu la leña en la Jessa.
  • El tu vedinu ha vendíu’l bederru.

viernes, 8 de noviembre de 2024

Cómu acabamus las palabras n'El Rebollal

     P’apencipial n’esti primel día, vamus a chalral alreol de lo que más llama la atención de la nuestra palra d’El Rebollal. Fijalvus bien pos, si deprendéis estas cuatru cosinas, tendréis muchu apriendíu.

-         Acabamus las palabras en –U. Las palabras qu’en castellanu acaban en –O, n’El Rebollal las acabamus en –U, algu típicu de la lengua leonesa. Asina, idimus: perru, gatu, burru, ríu, negru, eneru, pueblu, panderu,...

-         Acabamus las palabras en –I. Asina, las palabras qu’en castellanu acaban en –E, en la palra d’El Rebollal las acabamus en –I: verdi, puenti, calli, sieti, setiembri, otubri, noviembri, diciembri,...

-         Aspiramus la F- inicial latina. Típicu del llionés oriental, las palabras qu’en castellanu apencipian pol H-, y jasta angunas que guardan la F-, n’El Rebollal las apencipiamus con J-: jornu, juenti, Jelipi, Jebreru, jelechu, jarina, jongu,...

-         Acabamus las palabras en –L: las palabras qu’en castellanu acaban en –R, n’El Rebollal acaban en –L. Asina pasa colus infinitivus de tolus verbus: comel, cantal, bailal, bebel, subil, bajal,... Y otras comu mujel, pinal, azúcal,...

       Con éstu podemus jadel frasis comu:

  • El gatu es negru
  • El perru es grandi
  • El ríu es fríu
  • L’azúcal es dulci
  • El jornu está calienti
  • ¡Vamus a comel, qu’hai jambri!
  • ¡Vamus a bailal!

Palabrinas alreol el fuegu

      V amus a conocel angunas palabrinas alreol de la Naturaleza. Apencipiamus polus lugaris con agua: la llevan los ríus, regatus ,... Y...